El segle XI
El segle XI és un període de l'alta edat mitjana que comprèn els anys
inclosos entre el 1001 i el 1100. És un segle caracteritzat per una
concentració progressiva de poder polític i per l'esplendor cultural a diversos
àmbits, especialment dins el món islàmic i xinès.
Política
·
Els normands conquereixen Anglaterra (1066) amb figures
com Guillem I d'Anglaterra i comença domini dels pobles del nord sobre el
continent europeu.
·
Al segle XI va iniciar-se la Lluita de les Investidures,
que no era una altra cosa que la plasmació de la pugna entre dos tipus de
poders a Europa, el secular, en mans de reis que volien ressucitar l'esplendor
imperial i el religiós, amb Papes cada cop més influents i uns monestirs rics i
amb terrenys.
·
A la Xina continua governant la Dinastia Song, sense
rivals interns o exteriors d'importància.
Societat
La població mundial arriba als 300
milions d'habitants mentre continuen les condicions climàtiques dels segles
precedents, que permeten l'expansió territorial i agrícola.
El segle està marcat pel feudalisme ple,
amb un auge dels privilegis dels nobles, grans propietaris de terrenys i els
seus serfs. A les terres catalanes es va originar el moviment de la Pau i Treva
de Déu, posteriorment estès a altres països, per garantir la seguretat del
comerç i la inegritat física d'uns camperols cada cop més explotats pels
senyors feudals. En delimitar llocs, i després dies, sants on no es podia dur a
terme cap acte de violència, s'afavoria la lliure circulació de persones i
mercaderies sense por a assalts, amb l'amenaça da la condemna eterna per a qui
trenqués la treva. Flandes i les ciutats del nord d'Itàlia són els centres
comercials per excel·lència.
És una època convulsa des del punt de
vista religiós. A les guerres entre musulmans i cristians, que donarien peu a
les croades el 1099, s'hi ha de sumar el Gran Cisma d'Orient (1054), que va
suposar la divisió de l'església en dues confessions: la catòlica i l'ortodoxa.
Augmenta el pes dels monestirs i dels ordes religiosos, com el Císter, amb les
seves reformes teològiques i culturals que denuncien una vida massa allunyada
dels ideals evangèlics per part dels monjos. Destaca la figura de l'Abat Oliba,
impulsor de Montserrat.
EL TAPÍS DE BAYEUX
En el segle XI , el bisbe de Bayeux va
encarregar l’elaboració d’un tapís per decorar la catedral. Es tracta d’una
tela de 70 m de llarg per mig metre d’ample brodada amb escenes històriques que
narren la conquesta d’Anglaterra per
part dels normands l’any 1066. Els normands eren un poble originàriament víking
que havia conquerit Normandia, al nord-oest de França.
EL PANTEÓN DE LOS REYES DE SAN ISIDORO DE LLEÓ
Al Panteón de los Reyes de San Isidoro
de Lleó, fundat en el segle XI, hi ha enterrats 23 reis.
A les voltes del panteó hi ha un conjunt
de pintures que es consideren una de les obres més importants del romànic
europeu. Les pintures versen sobre la vida de Crist: infància, mort i
resurrecció. Una de les escenes més destacades és la que representa
l’Anunciació als pastors.
Harold II
Harold II d'Anglaterra (c. 1022 – 14 d'octubre de 1066) va ser el darrer rei anglosaxó d'Anglaterra al segle XI. Fill gran de Godwin de Wessex, va trair Guillem de Normandia, doncs tot i haver-li jurat vassallatge es va desdir i es va autoproclamar rei d'Anglaterra.
Només va regnar nou mesos, doncs va morir a la batalla de Hastings lluitant contra la invasió normanda liderada per Guillem, el qual es va proclamar rei d'Anglaterra.
Guillem el bastard
Guillem I
d'Anglaterra i II de Normandia (1027/1028 - 9
de setembre, 1087), més conegut
amb el nom de Guillem el Conqueridor,
va ser Duc de Normandia des de 1035 i
esdevingué rei d'Anglaterra després de liderar-ne la conquesta
l'any 1066, expulsant la dinastia
saxona de Wessex i implantant la dinastia Normanda.
LA BATALLA DE HASTINGS
La Batalla de
Hastings fou un enfrontament decisiu entre les tropes de Harold II d'Anglaterra, últim rei saxó
del Regne d'Anglaterra, i els invasors normands
del futur Guillem I d'Anglaterra.
No hay comentarios:
Publicar un comentario