Giff!!!

Capítol VI

Estimar diari,
Perdona’m no te pogut escriure des de fa molt de temps. En aquell castell no hi havia temps per descansar i vaig haver de deixar-te guardat fins avui.
Ara estic a Canterbury, però per motius diferents que a l’última vegada. M’acabo de mudar aquí per treballar recollint femta. Sí, no es una feina fantàstica però paguen millor que en aquell castell. A demés, l’amo és molt diferent que l’altre, aquest és simpàtic i agradable, i té unes filles, que pel que sembla, són igual de simpàtiques i agradables que ell, bé també són molt maques... Crec, corregeixo, estic segur de que a pesar de fer aquesta feina, que no m’entusiasma, aquesta no serà temporal com l’altra, sino que inclús m’ho passaré bé amb aquesta família i els nous amistosos companys de feina que tinc.
A la mare no li ha fet gràcia que tornés a Canterbury, però que hi farem... No sé pot tenir de tot en aquesta vida.

Capítol V

Estimat diari,
Després de tornar a Canterbury al meu pare li va agafar una forta depressió per culpa de la negativa... I no tenim diners per permitir-nos un metge... No sabem què fer, i tinc por del què li pot passar... La mare està preocupadíssima i ja no riu mai...

--

Estimat diari,
El meu pare ha mort. I ara l’únic que espero és que a la mare no li agafi una depressió també... No ens queden a penes diners... El pare s’ha mort... Déu s’ha oblidat de nosaltres! Em sembla que l’única solució és que jo comença a treballar per mantenir a la mare... Bé, demà aniré a mirar si hi ha feines disponibles. Com que sóc jove, tinc l’esperança que em voldran, però també tinc la por de ser massa jove...

--

Estimat diari,
Fa uns dies que no t’escric. Es que estava mudant-me. Sí, finalment vaig aconseguir feina! Per fi alguna cosa positiva. Ara treballaré en un castell i podré mantenir-nos a mi, i a la meva estimada mare. Sé que la feina aquí només és temporal, m’han comentat que el propietari és molt estricte amb els treballadors i els fa fora de seguida.
Espero aguantar un bon temps.

Capítol IV ( el diari de l'Edund)

Tornada cap a Norwich

Estimat diari secret, estic trist , molt trist . Canterbury és preciós ple de meravelles, però jo me’n porto un mal record, després de que el mossèn no ens volgués ajudar econòmicament,  el meu pare no parla gaire .

Abans de marxar anirem amb una granja a demanar III cavalls  per anar més ràpid.

Quan vam arribar a la granja vaig veure molts animals , com:

L’ase: pot portar sacs molt pesats a l’esquena . Però també és molt tossut, quan no vol caminar s’assenta i per molt que l’estiris no l’aixecaràs.

El porc: és molt golafre i menja de tot. Del porc se’n fa pernil, llonganissa, ... I la pell s’aprofita per fer el cuiro de les bosses i les sabates.

La vaca: quan té un vedell produeix llet, i d’aquesta llet es pot fer mantega iogurt , formatge...

L’oca:  menja herba tot el dia  . Té unes plomes molt petites , un pic taronja i és blanca.

El gall d’indi: desplega la cua per seduir la femella. Té un munt de pues.

Al final per sort si que ens van deixar els tres cavalls .

Savies que quasi tots els cavalls viuen amb l’home , llevat del mustang, un

cavall salvatge que galopa en llibetrat per les praderies .

el mustang viu en grups formats per un mascle, diversses femmelles i els petits.

A l’hivern li creix el pèl : és le seu abric ! per menjar busca brins d’herva sota la neu. Quan bufa el vent els caballs s’apiñen per mantenir-se calents.  El cavall no te ullals ni urpes per defensar-es, i llabors quan corren algun perill se’n van a galop sense pensar-su dues vegades.

L’oida i l’olfacte  el tenen molt desenvolupat. Podem saber la vida que enen mirant-li les dents.

Fins unaltra !!!

Capítol II ( el diari secret de l'Edmund)

El viatge cap a Canterbury

Estimat diari secret, després de la gran desgràcia de perdre la padrina , em de decidit anar a  Canterbury en la l’ajuda econòmica d’un mossèn , tenim por perquè no sabem que trobarem al arribar a Canterbury .

El viatge se’m fa pesat , la mare m’ha dit que si m’avorreixo que conti tots els animals salvatges que anem vegem durant el camí. Al principi em semblava molt avorrit , però hi ha animals de tota manera, petitons, gegants , bonics, lletjos, ...

Com :

La guineu que té el pel vermellós, el morro punxegut i blanc per sota, i els ulls maliciosos.

El teixó surt de nit a menjar fruita silvestre, arrels, bolets i insectes: li agrada de tot !

El cérvol a la tardor  bramen per atreure les femelles . Després s’envesteixen amb les banyes , per demostrar a les cérvoles qui és el més fort. Li cauen les banyes cada any i després li tornen a créixer.

El senglar és un porc salvatge.  Pot pesar fins a 90 kg . les truges tenen entre 2 i 6 cries. 

L’esquirol acumula provisions per a l‘hivern . S’alimenta de llavors, fruita silvestre, nous, avellanes i insectes. De dia la seva cua li serveix per parar-li el sol i de nit li fa d’abric!

El llop es un animal que a la nit surt a caçar i de dia s’amaga per que no el vegem.

El gamarús viu dins d’un arbre foradat . De nit va en silenci buscant ratolins. Té uns ulls molt grossos i molt bona vista.

En total vaig veure IV guineus , VII teixons ,I cérvol, V senglars, II esquirols,  III gamarussos i també vaig sentir II grups de llops que es comunicaven en plena nit.

Aquest viatge m’ha encantat , sort que em vaig distreure moltíssim, perquè sinó arribaria  a ser un pal i un gran desastre de viatge.

Los castigos de la época de Edmund

Durante el viaje de Edmund a Inglaterra, éste se encontró un pergamino en el cual se daba noticia sobre la existencia de un monje alquimista. Curiosamente, éste personaje no quería que lo reconocieran como tal. ¿Pero por qué se escondía? Edmund investigó el por qué, y descubrió que su miedo se debía a que en la edad media si tu casa olía a azufre, metal con el que trabajaban lo alquimistas, los aldeanos pensaban que habías contactado con el demonio y este hecho podía conllevar consecuencias nefastas.

Edmund se sorprendió por eso, y buscó más información sobre los castigos de entonces. Descubrió cosas que nunca hubiera pensado. Los castigos podían llegar a ser muy duros, pero existía una posibilidad de cambiar un castigo, per ejemplo el ayuno, por una cantidad determinada de dinero al año.

Había tres castigos cristianos considerados como los más grandes pecados: la fornicación, los actos violentos y el perjurio.

Seguidamente, os enseñaremos un ejemplo de cada uno de los más grandes pecados en el orden en que los hemos comentado.

‘Aquel que sólo desee en su mente cometer fornicación, pero sea incapaz de realizarla, hará penitencia durante un año.’

‘El asesinato podía ser castigado con tres o cinco años de ayuno, si al acto de violencia lo cometía un laico.’

‘El clérigo que fornique en alguna ocasión, hará penitencia durante un año, a pan y agua; si engendra un hijo, hará penitencia por siete años en el exilio.’

Y éstos sólo son algunos ejemplos. Tenían muchos más.

Ahora las prisiones tienen gimnasios, piscinas, y muchas cosas más que pagamos nosotros por los prisioneros. Si pensamos que es injusto que  tengan eso, ahora que lo podemos comparar con lo que hacían antes, ¿no os parece demasiado?

joker :)