Capítol V

Estimat diari,
Després de tornar a Canterbury al meu pare li va agafar una forta depressió per culpa de la negativa... I no tenim diners per permitir-nos un metge... No sabem què fer, i tinc por del què li pot passar... La mare està preocupadíssima i ja no riu mai...

--

Estimat diari,
El meu pare ha mort. I ara l’únic que espero és que a la mare no li agafi una depressió també... No ens queden a penes diners... El pare s’ha mort... Déu s’ha oblidat de nosaltres! Em sembla que l’única solució és que jo comença a treballar per mantenir a la mare... Bé, demà aniré a mirar si hi ha feines disponibles. Com que sóc jove, tinc l’esperança que em voldran, però també tinc la por de ser massa jove...

--

Estimat diari,
Fa uns dies que no t’escric. Es que estava mudant-me. Sí, finalment vaig aconseguir feina! Per fi alguna cosa positiva. Ara treballaré en un castell i podré mantenir-nos a mi, i a la meva estimada mare. Sé que la feina aquí només és temporal, m’han comentat que el propietari és molt estricte amb els treballadors i els fa fora de seguida.
Espero aguantar un bon temps.