Giff!!!

Capítol VI

Estimar diari,
Perdona’m no te pogut escriure des de fa molt de temps. En aquell castell no hi havia temps per descansar i vaig haver de deixar-te guardat fins avui.
Ara estic a Canterbury, però per motius diferents que a l’última vegada. M’acabo de mudar aquí per treballar recollint femta. Sí, no es una feina fantàstica però paguen millor que en aquell castell. A demés, l’amo és molt diferent que l’altre, aquest és simpàtic i agradable, i té unes filles, que pel que sembla, són igual de simpàtiques i agradables que ell, bé també són molt maques... Crec, corregeixo, estic segur de que a pesar de fer aquesta feina, que no m’entusiasma, aquesta no serà temporal com l’altra, sino que inclús m’ho passaré bé amb aquesta família i els nous amistosos companys de feina que tinc.
A la mare no li ha fet gràcia que tornés a Canterbury, però que hi farem... No sé pot tenir de tot en aquesta vida.

Capítol V

Estimat diari,
Després de tornar a Canterbury al meu pare li va agafar una forta depressió per culpa de la negativa... I no tenim diners per permitir-nos un metge... No sabem què fer, i tinc por del què li pot passar... La mare està preocupadíssima i ja no riu mai...

--

Estimat diari,
El meu pare ha mort. I ara l’únic que espero és que a la mare no li agafi una depressió també... No ens queden a penes diners... El pare s’ha mort... Déu s’ha oblidat de nosaltres! Em sembla que l’única solució és que jo comença a treballar per mantenir a la mare... Bé, demà aniré a mirar si hi ha feines disponibles. Com que sóc jove, tinc l’esperança que em voldran, però també tinc la por de ser massa jove...

--

Estimat diari,
Fa uns dies que no t’escric. Es que estava mudant-me. Sí, finalment vaig aconseguir feina! Per fi alguna cosa positiva. Ara treballaré en un castell i podré mantenir-nos a mi, i a la meva estimada mare. Sé que la feina aquí només és temporal, m’han comentat que el propietari és molt estricte amb els treballadors i els fa fora de seguida.
Espero aguantar un bon temps.

Capítol IV ( el diari de l'Edund)

Tornada cap a Norwich

Estimat diari secret, estic trist , molt trist . Canterbury és preciós ple de meravelles, però jo me’n porto un mal record, després de que el mossèn no ens volgués ajudar econòmicament,  el meu pare no parla gaire .

Abans de marxar anirem amb una granja a demanar III cavalls  per anar més ràpid.

Quan vam arribar a la granja vaig veure molts animals , com:

L’ase: pot portar sacs molt pesats a l’esquena . Però també és molt tossut, quan no vol caminar s’assenta i per molt que l’estiris no l’aixecaràs.

El porc: és molt golafre i menja de tot. Del porc se’n fa pernil, llonganissa, ... I la pell s’aprofita per fer el cuiro de les bosses i les sabates.

La vaca: quan té un vedell produeix llet, i d’aquesta llet es pot fer mantega iogurt , formatge...

L’oca:  menja herba tot el dia  . Té unes plomes molt petites , un pic taronja i és blanca.

El gall d’indi: desplega la cua per seduir la femella. Té un munt de pues.

Al final per sort si que ens van deixar els tres cavalls .

Savies que quasi tots els cavalls viuen amb l’home , llevat del mustang, un

cavall salvatge que galopa en llibetrat per les praderies .

el mustang viu en grups formats per un mascle, diversses femmelles i els petits.

A l’hivern li creix el pèl : és le seu abric ! per menjar busca brins d’herva sota la neu. Quan bufa el vent els caballs s’apiñen per mantenir-se calents.  El cavall no te ullals ni urpes per defensar-es, i llabors quan corren algun perill se’n van a galop sense pensar-su dues vegades.

L’oida i l’olfacte  el tenen molt desenvolupat. Podem saber la vida que enen mirant-li les dents.

Fins unaltra !!!

Capítol II ( el diari secret de l'Edmund)

El viatge cap a Canterbury

Estimat diari secret, després de la gran desgràcia de perdre la padrina , em de decidit anar a  Canterbury en la l’ajuda econòmica d’un mossèn , tenim por perquè no sabem que trobarem al arribar a Canterbury .

El viatge se’m fa pesat , la mare m’ha dit que si m’avorreixo que conti tots els animals salvatges que anem vegem durant el camí. Al principi em semblava molt avorrit , però hi ha animals de tota manera, petitons, gegants , bonics, lletjos, ...

Com :

La guineu que té el pel vermellós, el morro punxegut i blanc per sota, i els ulls maliciosos.

El teixó surt de nit a menjar fruita silvestre, arrels, bolets i insectes: li agrada de tot !

El cérvol a la tardor  bramen per atreure les femelles . Després s’envesteixen amb les banyes , per demostrar a les cérvoles qui és el més fort. Li cauen les banyes cada any i després li tornen a créixer.

El senglar és un porc salvatge.  Pot pesar fins a 90 kg . les truges tenen entre 2 i 6 cries. 

L’esquirol acumula provisions per a l‘hivern . S’alimenta de llavors, fruita silvestre, nous, avellanes i insectes. De dia la seva cua li serveix per parar-li el sol i de nit li fa d’abric!

El llop es un animal que a la nit surt a caçar i de dia s’amaga per que no el vegem.

El gamarús viu dins d’un arbre foradat . De nit va en silenci buscant ratolins. Té uns ulls molt grossos i molt bona vista.

En total vaig veure IV guineus , VII teixons ,I cérvol, V senglars, II esquirols,  III gamarussos i també vaig sentir II grups de llops que es comunicaven en plena nit.

Aquest viatge m’ha encantat , sort que em vaig distreure moltíssim, perquè sinó arribaria  a ser un pal i un gran desastre de viatge.

Los castigos de la época de Edmund

Durante el viaje de Edmund a Inglaterra, éste se encontró un pergamino en el cual se daba noticia sobre la existencia de un monje alquimista. Curiosamente, éste personaje no quería que lo reconocieran como tal. ¿Pero por qué se escondía? Edmund investigó el por qué, y descubrió que su miedo se debía a que en la edad media si tu casa olía a azufre, metal con el que trabajaban lo alquimistas, los aldeanos pensaban que habías contactado con el demonio y este hecho podía conllevar consecuencias nefastas.

Edmund se sorprendió por eso, y buscó más información sobre los castigos de entonces. Descubrió cosas que nunca hubiera pensado. Los castigos podían llegar a ser muy duros, pero existía una posibilidad de cambiar un castigo, per ejemplo el ayuno, por una cantidad determinada de dinero al año.

Había tres castigos cristianos considerados como los más grandes pecados: la fornicación, los actos violentos y el perjurio.

Seguidamente, os enseñaremos un ejemplo de cada uno de los más grandes pecados en el orden en que los hemos comentado.

‘Aquel que sólo desee en su mente cometer fornicación, pero sea incapaz de realizarla, hará penitencia durante un año.’

‘El asesinato podía ser castigado con tres o cinco años de ayuno, si al acto de violencia lo cometía un laico.’

‘El clérigo que fornique en alguna ocasión, hará penitencia durante un año, a pan y agua; si engendra un hijo, hará penitencia por siete años en el exilio.’

Y éstos sólo son algunos ejemplos. Tenían muchos más.

Ahora las prisiones tienen gimnasios, piscinas, y muchas cosas más que pagamos nosotros por los prisioneros. Si pensamos que es injusto que  tengan eso, ahora que lo podemos comparar con lo que hacían antes, ¿no os parece demasiado?

joker :)

Picture about Edmund and the girl he loves

Imagen sobre Edmund y la chica a quien quiere 

Picture about Edmund and the girl he loves

Imatge sobre l’Edmund  i la  noia  que ell estima

LA CORDA

LA CORDA

És denomina entenimentada o soga al material Elaborat de llargues fibres, enrotllat de manera trenada per a Obtenir resistència elàstica per a poder arrossegar als objectes pesats. Les cordes són més Resistents, sota el mateix diàmetre, que a els cable. Els materials Més emprats per a l’elaboració de cordes són la manilla, cànem, lli, cotó, cuir, jute, així com el sisal. Els fibres sintètiques que s'usen en la indústria d'elaboració de cordes inclouen el polipropilè, niló, polièster, el polietilè i els fibres aramides.

L'ocupació de les cordes per a la caça, l'empenyi, l'estirat, lligat, la suspensió i ascensió a cims de muntanyes data des de l'època prehistòrica i sempre ha estat essencial en les activitats humanes bàsiques, així com en el progrés de la humanitat. Les primeres cordes eren tan llargues com podrien haver estat les fibres d'una planta, el seu intent d'allargar-les va donar lloc a les primeres cordes retorçades. Els fragments quasi fossilitzades del que probablement és una "entenimentada enrotllada de gairebé 7 mm de diàmetre" que va ser trobada en la cova de Lascaux, data d’ aproximadament  17.000 ap.

COMANDA DE L'EDMUND AL MESTRE D'OBRA

Bon dia mestre,

Se’n recorda de mi? Sóc aquell client que fa un mes, més o menys, li va comprar una corda d’aquella fibra anomenada cotó. Vostè em va recomanar que pel meu ofici m’aniria millor una altra fibra que es diu cànem, però com que jo no havia treballat mai amb el cotó ho volia provar. El cert és que més gent també m’ha dit que m’he és més útil la que em va recomanar i jo mateix també ho he comprovat. Me’n podria fer una altra amb la fibra de cànem? I si pogués ser, de la mateixa mida que l’altra. Quin seria el pressupost?
Esperaré noticies vostres.
Del vostre client, Edmund.

Estimat Edmund,
Així es com m’està quedant la corda. Si vol, la setmana vinent la pot passar a buscar. No es preocupi pel preu, serà el mateix que amb la corda de cotó. Com li vaig dir, el puc recomanar també en altres eines. Tinc molts anys d’experiència i sé el que li pot anar millor.
 Del vostre mestre d’obra.

Comanda al Fuster de Edmund de Norwich

Estimat Fuster, m’agradaria comprar-li una politja.

Una corriola, politja o cúrria és una màquina simple que consisteix en una roda amb un canal a la vora (en forma de llanda), pel qual es fa passar una corda o cable i que a més és mòbil al voltant del seu eix central. Les corrioles s'utilitzen per a canviar la direcció d'una força, per a amplificar una força, o per a transmetre el moviment de rotació a altres corrioles, possiblement variant la velocitat angular a la que gira cada una.

La roda hauria de ser de fusta i el cable de una corda, que jo mateix pagaré.

Tinc un pressupost de uns 900g de ferro. Espero que el producte estigui llest el més aviat posible pel seu ús i que el resultat sigui satisfactori. 

Traducción CAPÍTULO-1

English:

My name is Edmund but people call me Edmund of Norwich. Today, at the hour ofmy death and penniless, I am writing these words as my only legacy after having lived
for a long time. I have seen how my friends, enemies and relatives have died. God has
tormented me for living such a long life.
I was born in Norwich in the year of Our Lord MLXVI. It is said that the day I was
born a bright light crossed the sky. My parents thought this was a sign that something
bad was about to happen. But it was not only me who suffered from a disaster; my own
country suffered too. It was invaded by Norman people. One day in October a battle
took place near Hastings. William, Duke of Normandy from France fought against his
cousin Harold, king of England. The battle lasted from nine in the morning to late
afternoon when King Harold was killed by an arrow in his eye and a sword from a
Norman soldier. After that William marched to London where he was crowned new
king of England. Years later I saw a very long, heavy precious tapestry with some of
these events in it."





Castellano:

Mi nombre es Edmundo pero la gente me llama Edmundo de Norwich. Hoy, a la hora de mi muerte y pena. Estoy escribiendo estas palabras de mi único legado. Después de haber vivido mucho tiempo. He visto a mis amigos, enemigos y familiares morían. Dios me ha atormentado por vivir tanto tiempo.

Nací en Norwich en el año de nuestro señor MLXVI. Se dice que el día que nací un cometa cruzó el cielo. Mis padres pensaron que era una señal que algo malo pasaría. Pero no fui solo yo el que sufrió un desastre; mi pueblo también lo sufrió. Fue invadido por los Normandos. Un día en Octubre una batalla llegó al palacio cercano a Hastings. William, el duque de Normandía asta Francia lucho contra su primo Harold, el reí de Inglaterra. La batalla duró des de las nueve de la mañana asta la tarde cuando el reí Harold fue asesinado por una flecha clavada en su ojo y una espada clavada por un soldado de los Normandos. Después de esto William emprendió el viaje de vuelta a Londres donde fue coronado reí de Inglaterra. Años después vi un largo, pesado, precioso tapiz con algunos de estos hechos bordados en él.

¿SABIAS QUÉ... LA ALQUIMIA EN LA EDAD MEDIA?

Durante el siglo XI en la edad media se practicó la alquimia, un arte precursor de la química.

La alquimia fue descubierta en Egipto en el siglo II, al cabo del tiempo se fue extendiendo por el mundo. Esta ciencia jugaba con los metales principalmente con el mercurio y el azufre. En la antigüedad se decía que cuando tu casa olía a azufre habías contactado con el demonio.

En el plano espiritual de la alquimia, los alquimistas debían transmutar su propia alma antes de transmutar los metales. Esto quiere decir que debían purificarse, prepararse mediante el ayuno. Los antiguos alquimistas tenían la prioridad de encontrar la piedra filosofal. Era una substancia que se decía que podía convertir en oro cualquier cosa y podía evitar la muerte.

El objetivo de esta actividad era imitar las cosas de la vida, encontrar la piedra filosofal y desvelar los misterios de la vida.

Rosa Martín, Clarece Barbosa, Estel Torrelles y Laura Torrelles 2ºA.

Carta de compra de l’Edmund al Fuster

Estimat fuster, m’agradaria comprar-li un compàs, un compàs és un instrument de construcció geomètrica que serveix per comparar i per transportar distàncies. El verb llatí "compassare" significava << mesurar amb els seus passos>>.

El compàs hauria de ser de punta seca i  puntes corbades cap dins de l’instrument.

Tinc un pressupost de uns 400g de ferro, Espero que ho tinguis el més aviat possible.

Del teu client Edmund. 

Carta del fuster cap a l’Edmund

Estimat client Edmund, aquest compàs em costarà més o menys 3 dies en fer-lo, per la qual cosa que el preu pujarà a 10 g .

Si no et convenç el preu li podria fer un compàs més barat però seria més senzill, com el següent:

 

Del teu fuster  

Dia 1.
Estimat diari,
S'apropa el dia que he estat esperant. D`aqui una setmana ens encaminarem al viatge cap a Cantebrury. Abans de martxar bull despedir-me de la meva estimada padrina. Que tant em cuida i es preocupa per mi. Espero que tot surti bé i que el Bisbe Ot de Balleux, al qui demanarem el favor, ens pugui permetre almenys un plat de menjar a taula.
He dit que volia anar a visitar a la padrina, i els pares han posat mala cara. Per què? No ho entenc. Bé es igual, perquè anirè demà, ho tinc decidit.


Fa unes hores que ha anat a visitar a la padrina. He estat buscant-la per casa seva, per la plaça, la berduleria i la isglesia. Però no la he trobat en lloc, a pesar de preguntar-li a les veínes, no m'han dit res, feien de sordes com si sentisin ploure

Recerca de informació del projecte de Socials

El segle XI

El segle XI és un període de l'alta edat mitjana que comprèn els anys inclosos entre el 1001 i el 1100. És un segle caracteritzat per una concentració progressiva de poder polític i per l'esplendor cultural a diversos àmbits, especialment dins el món islàmic i xinès.

Política

·        Els normands conquereixen Anglaterra (1066) amb figures com Guillem I d'Anglaterra i comença domini dels pobles del nord sobre el continent europeu. 

·        Al segle XI va iniciar-se la Lluita de les Investidures, que no era una altra cosa que la plasmació de la pugna entre dos tipus de poders a Europa, el secular, en mans de reis que volien ressucitar l'esplendor imperial i el religiós, amb Papes cada cop més influents i uns monestirs rics i amb terrenys.

·        A la Xina continua governant la Dinastia Song, sense rivals interns o exteriors d'importància.

 

Societat

La població mundial arriba als 300 milions d'habitants mentre continuen les condicions climàtiques dels segles precedents, que permeten l'expansió territorial i agrícola.

El segle està marcat pel feudalisme ple, amb un auge dels privilegis dels nobles, grans propietaris de terrenys i els seus serfs. A les terres catalanes es va originar el moviment de la Pau i Treva de Déu, posteriorment estès a altres països, per garantir la seguretat del comerç i la inegritat física d'uns camperols cada cop més explotats pels senyors feudals. En delimitar llocs, i després dies, sants on no es podia dur a terme cap acte de violència, s'afavoria la lliure circulació de persones i mercaderies sense por a assalts, amb l'amenaça da la condemna eterna per a qui trenqués la treva. Flandes i les ciutats del nord d'Itàlia són els centres comercials per excel·lència.

ART

És una època convulsa des del punt de vista religiós. A les guerres entre musulmans i cristians, que donarien peu a les croades el 1099, s'hi ha de sumar el Gran Cisma d'Orient (1054), que va suposar la divisió de l'església en dues confessions: la catòlica i l'ortodoxa. Augmenta el pes dels monestirs i dels ordes religiosos, com el Císter, amb les seves reformes teològiques i culturals que denuncien una vida massa allunyada dels ideals evangèlics per part dels monjos. Destaca la figura de l'Abat Oliba, impulsor de Montserrat.

EL TAPÍS DE BAYEUX

En el segle XI , el bisbe de Bayeux va encarregar l’elaboració d’un tapís per decorar la catedral. Es tracta d’una tela de 70 m de llarg per mig metre d’ample brodada amb escenes històriques que narren la conquesta  d’Anglaterra per part dels normands l’any 1066. Els normands eren un poble originàriament víking que havia conquerit Normandia, al nord-oest de França.

EL PANTEÓN DE LOS REYES DE SAN ISIDORO DE LLEÓ

Al Panteón de los Reyes de San Isidoro de Lleó, fundat en el segle XI, hi ha enterrats 23 reis.

A les voltes del panteó hi ha un conjunt de pintures que es consideren una de les obres més importants del romànic europeu. Les pintures versen sobre la vida de Crist: infància, mort i resurrecció. Una de les escenes més destacades és la que representa l’Anunciació als pastors.

Harold II

Harold II d'Anglaterra (c. 1022 – 14 d'octubre de 1066) va ser el darrer rei anglosaxó d'Anglaterra al segle XI. Fill gran de Godwin de Wessex, va trair Guillem de Normandia, doncs tot i haver-li jurat vassallatge es va desdir i es va autoproclamar rei d'Anglaterra.

Només va regnar nou mesos, doncs va morir a la batalla de Hastings lluitant contra la invasió normanda liderada per Guillem, el qual es va proclamar rei d'Anglaterra.

Guillem el bastard

Guillem I d'Anglaterra i II de Normandia (1027/1028 - 9 de setembre, 1087), més conegut amb el nom de Guillem el Conqueridor, va ser Duc de Normandia des de 1035 i esdevingué rei d'Anglaterra després de liderar-ne la conquesta l'any 1066, expulsant la dinastia saxona de Wessex i implantant la dinastia Normanda.  

LA BATALLA DE HASTINGS

La Batalla de Hastings fou un enfrontament decisiu entre les tropes de Harold II d'Anglaterra, últim rei saxó del Regne d'Anglaterra, i els invasors normands del futur Guillem I d'Anglaterra.

CATHIDRALS

CATHIDRAL OF NORWICH

 

My name is Edmund

“ My name is Edmund but people call me Edmund of Norwich. Today, at the hour ofmy death and penniless, I am writing these words as my only legacy after having lived
for a long time. I have seen how my friends, enemies and relatives have died. God has
tormented me for living such a long life.
I was born in Norwich in the year of Our Lord MLXVI. It is said that the day I was
born a bright light crossed the sky. My parents thought this was a sign that something
bad was about to happen. But it was not only me who suffered from a disaster; my own
country suffered too. It was invaded by Norman people. One day in October a battle
took place near Hastings. William, Duke of Normandy from France fought against his
cousin Harold, king of England. The battle lasted from nine in the morning to late
afternoon when King Harold was killed by an arrow in his eye and a sword from a
Norman soldier. After that William marched to London where he was crowned new
king of England. Years later I saw a very long, heavy precious tapestry with some of
these events in it."